L’accessibilitat física es refereix a la creació d’entorns, serveis i sistemes que puguin ser utilitzats i assequibles per a totes les persones, independentment de les seves capacitats físiques, sensorials o cognitives (Agüera, P., López, M., 2022).
La carència de l’accessibilitat pot afectar greument la qualitat de vida de les persones amb dependents, limitant la seva autonomia i oportunitats.
Alguns espais i entorns en els quals s’evidencia aquesta manca d’accessibilitat són:
El transport
En l’actualitat, el transport públic manquen de rampes, i senyalització adequada o sistemes d’adioguies. Això fa que les persones amb discapacitat física i visual s’hagin d’afrontar a problemes per a desplaçar-se.
Els espais públics o privats
Els edificis i carrers manquen de rampes, ascensors accessibles i banys adaptats. Tot i que és cert que a poc a poc es va conscienciant d’aquesta importància, això dificulta a les persones amb mobilitat reduïda.
L’accessibilitat no és un luxe, sinó un dret bàsic que permet a les persones amb discapacitat participar de manera plena en la societat. Tot i que els avenços són evidents en alguns sectors, encara queda molt per fer, per eliminar barreres i garantir que tots tinguin les mateixes oportunitats.
En l’actualitat existeix el codi d’accessibilitat de Catalunya 2023, aprovat pel Decret 209/2023, el qual té com a objectiu garantir l’autonomia, la igualtat d’oportunitats, la participació i la no discriminació. Les línies d’actuació principals d’accessibilitat física són:
- Transformació de l’entorn existent: Adaptar progressivament els espais ja construïts per eliminar barreres i facilitar l’accessibilitat.
- Millora de l’accessibilitat en tot allò nou: Assegurar que els nous projectes incorporin criteris d’accessibilitat des del seu disseny inicial.
Quins beneficis té l’accessibilitat física en les persones amb mobilitat reduida?
- Autonomia personal: mobilitat independent i accés a serveis com edificis, transport públics, comerços, etc.
- Millora en la qualitat de vida: eliminació d’obstacles físics i promoció de del benestar.
- Inclusió social i participació: més participació d’activitats culturals. La creació d’espais accessibles fomenta la interacció i inclusió amb altres persones (Baratech, M., 2024).
- Seguretat i prevenció de riscos: Crear rampes, ascensors, passadissos amples, etc., minimitzen el risc d’accidents.
- Empoderament: el poder accedir a espais públics o privats sense ajuda, fomenta la confiança i seguretat.
Conclusió
Treballar junts com a societat per a crear un món accessible no només beneficia a les persones dependents, sinó que també enriqueix la diversitat i la inclusió de la nostra comunitat (Rovira-Beleta. E., 2003).
