Una tutela era una mesura jurídica que s’aplicava quan una persona no podia prendre decisions sobre la seva vida de manera autònoma a causa d’una discapacitat, malaltia mental o una situació de dependència. En aquest cas, un altre individu, anomenat tutor, s’encarrega de prendre decisions en nom de la persona que es troba sota tutela, per protegir els seus drets i interessos.
Quins tipus de tuteles existien per a persones grans dependents o persones amb discapacitat intel·lectual?
- Tutela per a persones amb discapacitat física o intel·lectual: les persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns mentals greus, poden necessitar una tutela per poder prendre decisions que afecten la seva vida diària, la seva salut i la gestió dels seus béns.
- Tutela per a persones grans dependents: aquesta tutela es fa servir per aquelles persones grans que no poden gestionar la seva vida diària i necessiten l’ajuda d’un tutor per garantir el seu benestar. En aquest cas, també pot ser una persona propera o un organisme públic qui s’encarrega de la tutela.
- La curatela, que és una figura més lleugera on la persona conservadora de la curatela té capacitat de decisió, però només en determinats àmbits com els econòmics o jurídics. El tipus de tutela dependrà de la situació específica de la persona dependent i de la seva capacitat per gestionar-se, i sempre ha de ser validada per un jutge.
Canvi de paradigma. Com mantenim l’autonomia?
El canvi de paradigma en el tractament de les persones dependents ha passat de l’enfocament de tutela a un model basat en el suport i acompanyament. Aquest nou enfocament posa l’accent en la promoció i la participació activa de la persona en les decisions que afecten la seva vida, enlloc de restringir les seves capacitats i prendre decisions per ella.
Mantenir l’autonomia de la persona en una situació d’acompanyament és un aspecte fonamental, ja que la finalitat és garantir la protecció dels drets de la persona, però també respectant al màxim la seva dignitat i la seva capacitat d’autogobernar-se. Això es pot aconseguir mitjançant diverses estratègies:
- Revisió periòdica de la situació: les tuteles o són fixes i poden ser revisades amb el temps. Els jutjats poden establir revisions periòdiques per valorar si la persona tutelada segueix necessitant la tutela, o si el seu grau de capacitat ha millorat i pot recuperar autonomia en determinades àrees de la seva vida. Aquesta revisió ajuda a evitar que una persona perdi autonomia més del necessari.
- Incorporar la voluntat de la persona afectada: sempre que sigui possible, cal tenir en compte la voluntat i desitjos de la persona afectada, fins i tot quan no pugui prendre decisions per si mateixa en tot. El tutor ha de procurar, en la mesura del possible, respectar les preferències de la persona tutelada.
- Ús de suports a la decisió: En lloc d’imposar decisions, s’hi poden utilitzar sistemes de suport perquè la persona pugui prendre decisions amb l’ajuda d’un professional, un conseller o un familiar. Això és el cas de la suport a la decisió que permet a la persona mantenir la seva capacitat de prendre decisions en diverses àrees, amb el suport necessari per a fer-ho de manera informada.
- Acció educativa i informativa del la figura de suport: la figura de suport pot fer més que gestionar les decisions. Pot ajudar a la persona tutelada a entendre les seves opcions, a comprendre les seves drets i a exercir-los, promovent així la seva autonomia. Això implica també l’ús de recursos educatius o psicosocials perquè la persona pugui desenvolupar la seva capacitat d’autogestió.
- Utilització de l’autonomia en àrees concretes: Si bé pot ser que la persona afectada no pugui gestionar la seva vida en àrees com l’economia o la salut, pot ser capaç de mantenir control sobre altres aspectes, com el temps lliure, les relacions interpersonals o la seva pròpia alimentació. Això ajuda a reforçar la seva sensació de control i respecte per la seva autonomia personal.
És important que les persones que necessiten aquest acompanyament puguin:
- Entendre els seus drets: importància de conèixer les teves capacitats legals dins la tutela.
- Mantenir la comunicació amb les persones de suport: expressa les teves necessitats i preferències de manera clara i demanar ser inclòs en les decisions que t’afecten.
- Potenciar les seves habilitats d’autogestió: treballa en les àrees en que puguis guanyar més independència i demana suport en àmbits concrets on necessitis més autonomia.
- Buscar suport extern: assessora’t amb un advocat o entitats de suport a persones tutelades.
- Explorar alternatives: hi ha figures legals com el suport a la presa de decisions que poden ser més flexibles que una tutela completa.
Què més podem fer les persones de l’entorn per a promoure l’autonomia?
- Promoure la salut física i mental: fer exercici de manera regular per mantenir-se físicament actiu. Això ajuda a mantenir la força, la flexibilitat i l’equilibri, com també menjar bé per mantenir una bona nutrició i energia.
- Adaptar l’entorn: fer canvis a la llar o a l’entorn que permetin una major seguretat i facilitat d’accessibilitat.
- Fer ús de la tecnologia:: utilitzar dispositius com telèfons mòbils, aplicacions de salut o altres eines digitals per controlar la salut.
- Desenvolupar una xarxa de suport: mantenir vincles amb amics, familiars o veïns per tenir algú a qui recórrer si es necessita ajuda o companyia.
- Mantenir una rutina: tenir una rutina diària pot proporcionar estructura i sentiment de seguretat, ajudant a mantenir l’autonomia física i mental.
- Fomentar la presa de decisions pròpies: continuar prenent decisions sobre la pròpia vida i salut sempre que sigui possible, fins i tot si es requereixen adaptacions, com ara implicar-se en les decisions sobre el tractament mèdic.
- Reforçar habilitats i capacitats cognitives: fer exercicis mentals per mantenir la funció cognitiva, com jocs de taula, lectures o fins i tot aprendre noves habilitats.
L’objectiu d’aquest suport és proporcionar el suport necessari perquè la persona pugui continuar exercint els seus drets i mantenir una qualitat de vida digna, donant un enfoc el màxim flexible possible per tal de respectar la dignitat i l’autonomia de la persona.
