La soledat no desitjada és la sensació de buit i desconnexió que experimenta una persona quan no té les relacions socials o afectives que necessita per sentir-se bé. No és el mateix que estar sol per elecció pròpia; en aquest cas, la persona pateix per la manca de companyia, suport emocional o vincles significatius.
Les persones amb dependència física i la soledat
Les persones amb dependència física poden experimentar la soledat de dues maneres principals:
- Soledat física: es manifesta quan la persona passa llargues hores sense contacte directe amb ningú, ja sigui perquè viu sola, perquè té poca mobilitat o perquè depèn d’altres per sortir de casa o fer activitats quotidianes.
- Soledat emocional: encara que puguin tenir algú a prop (familiars, cuidadors, professionals de la salut, etc.), poden sentir-se soles si no tenen vincles afectius forts o si no se senten compreses i escoltades. La manca d’interaccions significatives pot fer que es sentin aïllades, encara que estiguin envoltades de gent.
Conseqüències de la soledat física i emocional
La soledat, quan es perllonga en el temps, pot tenir efectes negatius en diferents àmbits de la vida d’una persona:
- Físicament: augment de risc de malalties cardiovasculars, deteriorament del sistema immunitari, més probabilitat de patir insomni o trastorns del son i agreujament de malalties cròniques.
- Emocionalment i psicològicament: increment del risc de depressió i ansietat, baixa autoestima i sensació de manca de valor i major risc de deteriorament cognitiu i demència en persones grans.
- Socialment: aïllament progressiu, ja que la persona pot evitar el contacte social per por al rebuig o per manca d’energia emocional i dependència emocional de poques persones, la qual pot generar relacions poc saludables.
Aquesta situació fa que sigui essencial trobar estratègies per reduir la soledat de les persones amb dependència física, ja sigui fomentant el suport social, promovent activitats d’integració o facilitant el contacte amb xarxes de suport.
