Les persones amb problemes de dependència sovint han de lluitar amb més que el seu propi procés de recuperació. Un dels obstacles més invisibles però igualment devastadors és l’estigma social. Aquest estigma pot erosionar l’autoestima, limitar les oportunitats laborals i socials, i fins i tot dificultar l’accés als recursos de suport i tractament. Però, per què passa això? I com podem combatre-ho?
Dependència i exclusió: una doble lluita.
Quan es parla de dependència, encara avui hi ha una visió molt carregada de prejudicis. Sovint s’associa amb fracàs personal, manca de força de voluntat o perillositat. Aquestes idees reforcen una barrera social molt difícil de superar: la deshumanització.
Com això afecta a l’autoestima?
Quan una persona amb dependència és constantment jutjada o rebutjada, pot arribar a interioritzar aquestes idees negatives. Això és el que s’anomena autoestigma, i pot provocar una forta disminució de l’autoestima.
Aquesta baixa autoestima pot manifestar-se en pensaments com:
«No valc res”,
“Mai podré canviar”,
“No mereixo una segona oportunitat”.
Aquestes creences limiten la motivació per continuar en el procés de les persones, que me’l motiu que sigui, presenten una dependència.
Què podem fer com a societat?
Per trencar amb aquest cicle, és fonamental desestigmatitzar la dependència i començar a parlar-ne com el que és: un problema de salut que pot afectar qualsevol persona, en qualsevol moment.
Accions clau:
- Fomentar el llenguatge inclusiu: evitar etiquetes com “drogoaddicte” i parlar de persones amb una situació de dependència.
- Donar veu.
- Formar professionals i comunitats: per reduir prejudicis i oferir un suport real i efectiu.
