L’evolució de l’atenció a les persones dependents ha experimentat un canvi significatiu al llarg del temps, passant d’un model de cura passiva a un enfocament centrat en l’empoderament i l’autonomia de l’usuari.
Històricament, l’atenció a les persones dependents es basava només en un model d’institucionalització, on les persones eren ateses «sense veu». Aquest enfocament limitava l’autonomia i la participació activa de les persones en situació de dependència, no afavorint en l’autonomia i empoderament de les persones.
Canvi de paradigma: empoderament i autonomia.
L’assistent personal és una figura clau en l’empoderament de les persones amb discapacitat o en situació de dependència. Aquest professional ofereix suport personalitzat per facilitar que l’usuari pugui dur a terme les activitats de la vida diària segons els seus propis desitjos i necessitats (Cegarra, B., Suñé, A., 2022) . Els canvis que s’han produït, han estat centrats sobretot en:
- Reconeixement de drets: reconeixement del dret a una vida independent i inclusiva, dret a rebre assistència personalitzada, dret a un finançament adequat, dret a participació en la comunitat.
- Atenció especialitzada: s’ha desenvolupat un conjunt de drets i serveis específics que busquen la integració de la persona en la societat normalitzada, com per exemple serveis que responen a les necessitats específiques de cada persona, estratègies per a facilitar la interacció en entorns normalitats, i formació específica als assistents personals, garantint una atenció professional i respectuosa.
- Foment de la independència: recolzar a la persona en activitats quotidianes sense substituir la seva autonomia. L’assistent personal ja no es basa en substituir la persona en les seves tasques, sinó en donar-li un suport necessari perquè pugui fer-les per si mateixa promovent el respecte cap al i preferències de la persona, afavorint activitats diàries i prenent decisions sobre el seu dia a dia de forma individual i fomentant les habilitats i capacitats.
- Empoderament i autodeterminació: permet poder triar quan i com vol rebre suport la persona, tenir el control sobre les seves activitats i reforçar la seva confiança i autoestima en la presa de decisions.
L’assistent personal com una eina d’empoderament
Actualment, l’assistent personal permet a les persones dependents tenir:
- Veu i elecció: les persones dependents poden expressar directament a l’assistent les seves necessitats i preferències.
- Autonomia: es fomenta la presa de decisions per part de l’usuari sobre la seva pròpia cura i vita quotidiana.
- Personalització: l’atenció s’adapta a les necessitats individuals, respectant la dignitats i els desitjos de la persona atesa.
Quins són els beneficis d’aquest empoderament en les persones dependents?
- Major qualitat de vida: quan una persona dependent pot participar activament en decisions que afecten en el seu dia a dia, sent més control sobre la seva vida. Això implica escollir què menjar, com vestir-se, com organitzar les seves activitats diàries i tenir veu en les qüestions que li importen. Aquesta autonomia els dona més satisfacció i benestar emocional, fent que se sentin més realitzats.
- Reducció de la dependència emocional: moltes persones dependents poden sentir que són una càrrega per als seus familiars o cuidadors. L’empoderament mitjançant el suport adequat els permet prendre decisions i gestionar aspectes de la seva vida de la seva vida quotidiana amb més independència.
- Això reforça la seva autoestima i redueix la sensació de vulnerabilitat o inutilitat, fent que se sentin més segurs de si mateixos.
- Participació i inclusió social: l’autonomia facilita que les persones dependents puguin formar part d’activitats comunitàries, laborals, etc. Això no només millora la seva autoestima, sinó que també els permet establir relacions socials més enriquidores i sentir-se part activa de la societat. Per exemple, participar en grups culturals, esportius o formatius, cosa que reforça el seu sentiment de pertinença i evita l’aïllament.
- Desenvolupament i autorealització: totes les persones tenen talents i habilitats que poden expressar. Quan es dona suport a l’autonomia d’una persona dependent, es fomenta el seu desenvolupament personal i professional. Això pot implicar des de descobrir nous interessos fins a treballar en projectes que els facin sentir útils i realitzats. Aquesta autorealització contribueix en el seu benestar emocional i psicològic.
- Personalització de les cures: cada persona té necessitats i preferències diferents, i un bon assistent personal garantirà que la persona dependent rebi una atenció adaptada. Quan la persona dependent pot expressar les seves necessitats i participar en la presa de decisions sobre la seva pròpia cura, rep un suport més efectiu i adequat. Això millora la seva qualitat de vida i evita que es vegin forçades a adaptar-se a rutines que no els afavoreixen.
- Reducció de la càrrega familiar: Quan una persona dependent rep el suport d’un assistent personal, la responsabilitat no recau totalment en la família. Això ajuda a reduir l’estrès i la sobrecàrrega emocional dels familiars, permetent-los també tenir més temps per a ells mateixos. A més, les famílies poden tenir una relació més positiva amb la persona dependent, ja que el seu paper no es limita només a la cura o atenció, sinó també a gaudir de moments de qualitat junts.
Conclusió
L’evolució de l’atenció a persones dependents reflecteix un canvi en la societat, passant de la invisibilització a l’empoderament. Donar autonomia a les persones dependents és fonamental per a garantir la seva dignitat, qualitat de vida i participació activa en la societat. L’autonomia els permet prendre decisions sobre la seva pròpia vida, fomentant així la seva autoestima i benestar emocional.
En molts casos, comptar amb un assistent personal pot facilitar aquesta autonomia. Un assistent pot ser un suport necessari perquè la persona pugui desenvolupar-se d’una manera més independent i amb una millor qualitat de vida.
