La dependència física es produeix quan una persona necessitat ajuda per realitzar activitats com vestir-se, menjar o desplaçar-se. Aquesta situació pot derivar de malalties cròniques, discapacitats, lesions greus o envelliment. A més de les dificultats físiques evidents, la dependència física pot afectar profundament la salut mental, influenciada per factors tant psicològics com socials.
Factors de risc psicològics
Les persones amb dependència sovint pateixen problemes emocionals que poden agreujar-se amb el temps. Alguns dels factors de risc psicològics són:
- Baixa autoestima i pèrdua d’identitat: la incapacitat per realitzar tasques bàsiques sense ajuda pot fer que la persona es senti inútil o una càrrega per als altres, afectant la seva percepció d’autovaloració.
- Ansietat i depressió: la frustració per la pèrdua d’autonomia, la por al futur i la sensació de pèrdua de control poden desencadenar trastorns emocionals.
- Sentiments de soledat i aïllament: la reducció d’activitats socials pot fer que la persona se senti desconnectada dels altres i menys participativa en la vida comunitària.
- Frustració i irritabilitat: la dependència d’altres per a tasques diàries pot generar impotència i canvis d’humor freqüents.
Factors de risc socials
L’entorn social també té un paper clau en la salut mental d’una persona amb dependència física. Alguns dels factors socials que poden agreujar el problema són:
- Aïllament social: la manca d’accessibilitat a espais públics, el rebuig social o la sobreprotecció de familiars i cuidadors poden reduir les interaccions socials i generar solitud.
- Dependència econòmica: moltes persones amb discapacitat física tenen dificultats per accedir al mercat laboral, cosa que pot generar una dependència financera que augmenta l’estrès i la sensació de manca de control sobre la pròpia vida.
- Discriminació i estigma: la societat encara arrossega prejudicis sobre la discapacitat, i això pot fer que la persona se senti marginada o amb menys oportunitats de desenvolupament.
- Relacions familiars i de cura desequilibrades: si la família o els cuidadors no estan ben preparats o se senten sobrecarregats, la relació amb la persona dependent pot esdevenir tensa i fins i tot tòxica.
- Accés limitat a recursos de salut mental: moltes persones amb discapacitat no reben l’atenció psicològica que necessiten, ja sigui per manca de serveis adaptats o per la creença errònia que només necessiten suport físic.
Com afecta la salut mental?
Quan aquests factors es combinen, la salut mental de la persona amb dependència física pot veure’s greument afectada. Algunes de les conseqüències més comuns són:
- Pèrdua de motivació i esperança, afectant la voluntat de participar en activitats socials o terapèutiques.
- Empitjorament de la salut física, ja que els problemes emocionals poden portar a una manca d’autocura o a un estil de vida menys saludable.
- Dificultats en les relacions personals, amb possibles conflictes familiars, cuidadors o amics.
- Risc de pensaments suïcides, especialment si la persona se sent una càrrega o creu que la seva situació no millorarà.
Com es pot prevenir o afrontar?
- Suport psicològic: la teràpia pot ajudar a gestionar les emocions i a trobar mecanismes d’adaptació a la nova realitat.
- Foment de l’autonomia: encara que hi hagi limitacions físiques, és important potenciar la independència en les activitats que siguin possibles.
- Creació d’una xarxa de suport: participar en grups de persones amb experiències similars pot ajudar a reduir la sensació d’aïllament.
- Accés a activitats adaptades: promoure la participació en activitats esportives, culturals o socials adaptades pot millorat l’autoestima i el benestar emocional.
- Educació i sensibilització social: combatre els estigmes sobre la discapacitat pot ajudar a crear una societat més inclusiva i respectuosa.
La dependència física no només afecta el cos, sinó també la ment. Els factors psicològics i socials poden incrementar el risc de patir problemes de salut mental, però amb el suport adequat, és possible millorar la qualitat de vida i el benestar emocional de les persones en aquesta situació. És fonamental oferir recursos i trencar barreres per garantir una vida digna i plena per a tothom.
