L’accessibilitat comunicativa és la condició que han de complir els entorns, processos, bens, productes i serveis per que la informació es transmeti de manera clara i comprensible (Totes, L., Pérez, A., 2021). Té un paper crucial en la millora de la qualitat de vida per les persones amb discapacitat, ja que permet l’accés equitatiu a informació, interacció social, i la participació en activitats educatives, laborals, culturals i recreatives.
Aquesta accessibilitat permet que les persones amb discapacitat visual, auditiva o intel.lectual puguin entendre i accedir a la informació necessària per utilitzar els serveis municipals i participar plenament en la societat.
Quines mesures són necessàries per a millorar l’accessibilitat comunicativa?
- Inversió d’equipaments.
- Diversificació dels canals de comunicació: desenvolupament de diverses formes de comunicació adaptades a cada individu, com per exemple, autodescripció per a persones cegues, subtitulats per a persones sordes, llenguatge braille, llengua de signes, lectura fàcil per a persones amb discapacitat intel.lectual.
- Accessibilitat en serveis culturals: s’ha posat èmfasi a fer accessibles els continguts de museus, visites guiades, arts escèniques i cinemes.
Quin impacte té l’accessibilitat comunicativa en la qualitat de vida?
La millora de l’accessibilitat comunicativa té un impacte directe en la qualitat de vida de les persones amb discapacitat:
- Augment de l’autonomia personal.
- Facilitació de la participació i inclusió (Bofill, L., 2023).
- Benestar emocional.
- Reducció de sentiments d’inferioritat i de ser una càrrega per a l’entorn.
En l’actualitat existeix el codi d’accessibilitat de Catalunya 2023, aprovat pel Decret 209/2023, el qual té com a objectiu garantir l’autonomia, la igualtat d’oportunitats, la participació i la no discriminació.
Segons el document, aquestes són algunes de les mesures principals que es poden considerar per a l’accessibilitat comunicativa, adaptades i resumides dels articles rellevants trobats:
- Informació Accessible: Les administracions públiques i entitats han d’oferir informació sobre serveis, productes i drets en formats accessibles, com ara en Braille, llenguatge de signes o altres tecnologies assistides.
- Formació del Personal: El personal d’atenció al públic ha de rebre formació sobre les diverses discapacitats i els procediments per facilitar el tracte, interacció i comunicació efectiva.
- Tecnologies de la Informació: Els llocs web i aplicacions mòbils dels serveis públics han de complir les normes d’accessibilitat.
- Actes Públics Inclusius: Els esdeveniments públics han d’incloure mesures com sistemes de subtitulació, audiodescripció i itineraris accessibles per a persones amb discapacitat sensorial o mobilitat reduïda.
- Protocol d’Atenció Preferent: Establir protocols d’atenció preferent per garantir igualtat d’oportunitats per a persones amb discapacitat en serveis d’atenció presencial o remota.
- Adaptació de Productes de Consum: Els productes d’ús públic i consum han de tenir etiquetatge accessible i informació que pugui ser consultada mitjançant tecnologies accessibles.
- Espais de Treball Accessibles: Els espais de treball han de ser adaptats progressivament per garantir que els treballadors amb discapacitat puguin exercir-hi totes les tasques permeses per les seves capacitats.
- Accessibilitat en Educació i Cultura: Les activitats educatives, culturals i turístiques han d’incloure materials accessibles i condicions adequades per a la participació inclusiva.
- Identificació i Senyalització: Els serveis públics han d’utilitzar icones i senyals fàcilment reconeixibles per millorar l’accessibilitat.
- Suports Comunicatius: Garantir que els assistents personals, intèrprets de llenguatge de signes i altres professionals puguin acompanyar les persones amb discapacitat quan sigui necessari.
- Informació simultània i multisensorial: Les instal·lacions públiques han de combinar informació visual, auditiva i tàctil per garantir la comprensió per part de totes les persones, incloent-hi panells tàctils i subtitulació simultània.
- Previsió en actes de gran aforament: Per a esdeveniments amb més de 500 assistents, s’han d’incloure subtitulació, transcripció simultània, audiodescripció, espais reservats i WC accessibles.
- Etiquetatge accessible en productes de consum: Les etiquetes han de permetre la identificació i comprensió fàcil de productes, amb informació en formats tàctils o en Braille si cal, i adaptada a normes internacionals.
- Accessibilitat en la contractació digital: Les pàgines web i aplicacions relacionades amb serveis públics o essencials han de complir les pautes WCAG 2.1, nivell AA.
- Protocols per a transport accessible: Els sistemes d’informació en transport públic han d’incloure opcions visuals i audibles, així com icones fàcilment identificables i accessos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.
- Acompanyament assistit en infraestructures complexes: En estacions de transport intermodals o grans infraestructures, s’ha d’oferir l’opció d’assistència personal per a les persones amb discapacitat.
- Accessibilitat en serveis essencials: Les empreses que gestionen serveis com electricitat, aigua o telecomunicacions han de garantir que les seves pàgines web i comunicacions siguin accessibles.
- Plans de manteniment d’accessibilitat: Es requereixen revisions periòdiques per assegurar que els espais, sistemes de comunicació i equipaments compleixin sempre amb les normatives vigents.
- Accessibilitat en processos selectius laborals: Les entrevistes i proves en processos selectius han d’adaptar-se per garantir la igualtat d’oportunitats a les persones amb discapacitat.
Quins beneficis té l’accessibilitat comunicativa?
- Inclusió social: facilita la participació de tothom, independentment de les seves capacitats comunicatives, fomentant una societat igualitària i inclusiva.
- Millora de la qualitat de vida: permet una millor comprensió i accés a informació essencial, com ara serveis públics, sanitaris o educatius.
- Facilitació de l’educació i l’aprenentatge: ofereix recursos adaptats per a estudiants amb necessitats especials, com materials en lectura fàcil, llengua de signes o pictogrames.
- Comunicació més clara i efectiva per a tothom: els suports comunicatius com l’ús de llenguatge senzill o subtítols, també beneficien persones sense discapacitats, com persones grans, parlants no nadius o aquells en situacions temporals de dificultat.
Conclusió
L’ús de tecnologia accessible és essencial per a crear una societat més inclusiva, equitativa i accessible a nivell universal, millorant la vida quotidiana i les oportunitats de les persones amb discapacitat i beneficiant a la població en general. (Moñino, M., Prujà, D., 2024).
