A les portes del 8 de Març, dia de la dona treballadora, volem compartir i visibilitzar la situació de moltes dones que, més enllà de l’àmbit laboral, han assumit de manera natural i implícita la cura de les persones amb dependència. Són mares, germanes, tietes o fins i tot avies que, a manca de solucions adequades per les persones que tenen a càrrec, fan cada dia un esforç sobrehumà i heroic. Víctimes de l’extinció de la família extensa, resisteixen en silenci l’embat d’aquest dia a dia, satèl·lits de la vida d’un altre, vivint un guió que no han escrit ni escollit. Per elles, el nostre més sincer reconeixement. Tant de bo myCarenet les pugui ajudar ben aviat.
Totes les dades indiquen que la principal font de provisió de cures es troba en la família nuclear o extensa. La família és la responsable de la sostenibilitat de la vida i de la seva supervivència a els moments més fràgils. Al 88,1% de les llars que requereixen cures de llarga durada, aquests són realitzats per algú de la família i quan parlem de parents ens referim especialment a les dones (Informe CUMADE; El cuidado importa, Des. 2021).
La cuidadora no professional acostuma a ser la filla en casos de persones grans, o mares de persones amb discapacitat. Habitualment seran dones entre 45-65 anys que han renunciat a la seva projecció professional i personal per tenir cura dels seus 24/365.
Aquesta cuidadora percep el món que l’envolta com socialment pobre. Degut a la seva dedicació en exclusiva, ha perdut moltes oportunitats de relacionar-se. Viu en un món que no veu la seva tasca i desgast, suportar aquesta càrrega tant intensa i sostinguda en el temps sense respir es fa molt dur, però encara és més difícil fer-ho des de la invisibilitat i manca de reconeixement.
Sovint pren decisions sobre les cures en solitari i amb dificultats per accedir a formació o consell especialitzat. Disposen de pocs recursos econòmics i els serveis públics de suport (teleassistència, ajuda municipal a domicili…) són escassos i poc personalitzats. No confien ni poden pagar un servei residencial o cuidador 24h per al seu familiar. Les places publiques són molt poques i l’accés molt restringit.
Entre les aspiracions destaquen poder gaudir de temps lliure, compartir la càrrega assistencial sense renunciar al control i rol propi del cuidador principal (CADAFALCH, Marc: “Els cuidadors familiars. Repte pendent del sistema de la dependència”. Taula d’entitats del tercer sector de Catalunya).
